“Això no és una plaça, és una altra cosa” proposa set jocs diferents per portar a terme a la Plaça Nova. Tots ells estan inspirats en set obres d’art contemporani que amb unes instruccions ben senzilles, i seguint les marques que hi haurà dibuixades al terra de la plaça, ens conviden a ballar, saltar, observar, escoltar, sentir, buscar, acumular, i tenir equilibri!

Ens inspirem en diferents obres d’art per proposar set jocs diferents per fer a la plaça. Són les següents:

• Les pintures abstractes de Hilma af Klint: diferents formes extretes dels quadres d’af Klint estaran pintades al terra de la plaça. El joc serà el típic “El terra és lava!” i, per salvar-te, hauràs d’anar saltant per damunt de les diferents formes abstractes fins arribar al refugi anti-lava, que estarà dibuixat a l’altra banda de la plaça. Hilma af Klint (1862-1944): artista sueca considerada la primera pintora abstracta de la història. Els seus quadres es caracteritzen per les formes orgàniques i els colors pastel.

• “Habitar l’aire”, construcció de Santiago Cirugeda: al terra hi haurà dibuixada una representació d’aquesta construcció que, a més, servirà de refugi antilava pel joc anterior. Allà, es proposarà un moment de descans i escolta activa, tancant els ulls, dedicat a detectar sons de coses que volen. Santiago Cirugeda (1971) és un arquitecte sevillà que utilitza l’arquitectura amb l’objectiu de subvertir i reivindicar els drets de la vivenda. Els seus projectes acostumen a involucrar col·lectius, buscant formes horitzontals i diferents de crear construccions. El projecte “Habitar l’aire” va ser la seva resposta a l’encàrrec de l’espai Matadero, de Madrid. Per aquest, havia de realitzar una obra que es pugués instal·lar a l’interior d’una sala d’assaigs de teatre. Va treballar amb un grup de dones arquitectes i amb actors i actrius per acabar proposant una casa aixecada, com un insecte.

• Les fotografies del vol dels ocells de Xavi Bou: al centre de la plaça hi haurà dibuixades dues siluetes humanes. El jugador s’haurà d’estirar damunt de la silueta panxa enlaire i haurà d’observar el cel i comptar quantes coses volen per sobre la plaça. Xavi Bou (1979) és un fotògraf i geòleg de Barcelona que ha dedicat la major part de la seva obra a la fotografia d’estols d’ocells. Les seves imatges, fetes amb captures de llarga exposició, permeten veure, com si fossin pintures, les formes que dibuixa al cel el moviment del vol dels ocells.

• Les acumulacions de materials de Lara Almarcegui: hi haurà un cercle dibuixat a la plaça que s’haurà d’omplir amb les possibles deixalles que es puguin trobar al terra de la plaça. L’objectiu seria acabar fent una muntanya de deixalles per mitjà de la seva acumulació. En cas que l’objectiu no s’assolís per manca de deixalles, es consideraria un èxit. Lara Almarcegui (1972) és una artista saragossana coneguda especialment per l’acumulació de materials amb els quals elabora escultures similars a dunes i muntanyes.

• Els paisatges de Robert Smithson i Nancy Holt: al terra hi haurà dibuixada una línia sinuosa, com si fos un riu, pel qual es poden fer curses de xapes, pedretes, monedes; o bé resseguir-la amb el patinet, la bici o a peu coix! Robert Smithson (1938-1973) i Nancy Holt (1938-2014) van  ser una parella d’artistes estatunidencs que treballen el Land Art amb l’objectiu d’investigar sobre la nostra relació amb el planeta. Junts van comprar una illa de la costa de Maine en la que proposaven intervencions artístiques que, respectant la natura, tenia un impacte sobre el paisatge. Entre altres coses, van dissenyar un canal que passava per l’illa (i que mai es va portar a terme) inspirat en les formes dels meandres dels rius.

• Les accions discretes de Vito Acconci: el joc consistirà en passar el màxim desapercebut possible mentre s’observa atentament, i fins i tot es segueix, qualsevol persona que entri a la plaça i la creu-hi d’una banda a l’altra. Quan la persona marxi de la plaça, el joc s’acabarà. Vito Acconci (1940 – 2017) va ser un artista estatunidenc, especialment reconegut per les seves accions a l’espai públic. Una d’elles, anomenada “Following Piece” (1969) consistia en sortir al carrer, fixar-se en una persona a l’atzar i seguir-la, a una distancia prudencial, fins que aquesta persona entrés a algun edifici.

• Els balls de Manel Rosés: una sèrie al·leatòria de paraules com “mà”, “cul”, “peu”, “dit”, “espatlla”, “cap”, “colze”, “orella” i “genoll” s’escriurà al terra. El jugador haurà d’anar posant a sobre de cada paraula la part del seu cos que aquesta anomena. Manel Rosés és un ballarí, acròbata i artista del circ. Ha participat al Festus Festival de Torelló en dues ocasions. Amb la seva obra “Circ, mans mans”, Rosés pronuncia en veu alta davant de tothom tota una llista de noms de parts del cos (mà, peu, dits…). Després, una veu robótica repeteix aquesta llista mentre Rosés s’ha d’anar aguantant dret amb cadascuna de les parts del cos que es pronuncien. Així, si la veu diu “dits”, Rosés s’ha d’aguantar dret sobre els seus dits. Si diu “colze”, sobre un colze…