Factor (28) – Sorotitat
Exposició col.lectiva amb NENAZAS + LARRE + SOMOS NOSOTROS + EQUAL SAREE + GEMMA FONTANALS
Inauguració: diumenge 19 de maig a les 12h A LA PLAÇA DELS TORNERS.
VERMUT amb EL GALLINER.
Accions participatives amb LARRE.
Pintura mural amb GEMMA FONTANALS.
Dates d’exposició: del 20 de maig al 15 de juny.
Horari d’exposició : de dilluns a dissabte de 5 a 8 de la tarda.
Sala d’exposicions municipal de Torelló
Plaça dels torners, 17, 2a planta.
FACTOR(S)
FACTORS és un cicle d’exposicions d’art contemporani que organitza anualment l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló. Cada any convidem artistes a expressar i compartir-nos el seu punt de vista sobre algun tema que ens preocupa, per reflexionar-hi conjuntament.
En edicions anteriors, hem parlat del reciclatge i les seves aplicacions creatives en música, protesta i pedagogia; també hem tractat temes com la geometria, les transformacions socials, els matisos de l’enyor, el poble i la llibertat d’expressió.
Aquest any, el dediquem al feminisme i hi pensem a través d’un concepte: SORORITAT.
Què és la sororitat?
SORORITAT
Al 2018, la paraula “sororitat” va ser escollida com a la més important de l’any, segons una enquesta realitzada per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans en la que van participar més de 5.500 persones. El mateix any, la Real Academia Española va incorporar-la al seu diccionari. Sembla, doncs, que és un terme ben actual. Però què vol dir exactament? A què ens referim quan parlem de “sororitat”?
El passat 8 de març, dia de la dona, podíem llegir el lema “igualtat, llibertat i sororitat” en algunes pancartes de les manifestacions feministes que es van organitzar arreu. A més, recentment, l’antropòloga mexicana i feminista Marcela Lagarde ha escrit que la sororitat té veure amb les relacions d’amistat, complicitat i empatia entre dones diferents. D’altra banda, resulta que l’escriptor basc Miguel de Unamuno ja en va parlar al 1921, a l’article “Sororidad. Ángeles y abejas”, on defensava la sororitat com una forma per combatre, des del feminisme, la barbàrie de les guerres. Amb tot això, ens sembla entendre que la sororitat és una germanor femenina, que es reivindica com a una alternativa política i que podria fer que el món anés d’una altra manera.
Però com? Com podem combatre la discriminació femenina des de la sororitat? Què podem fer? Com seria el món si visquéssim basant-nos en les relacions d’amistat i complicitat entre dones? Com serien els espais públics? I el món de l’art? I les paraules? Amb quines paraules podem explicar les nostres relacions de sororitat?
Amb aquesta exposició, els col·lectius artístics Nenazas, Larre, Somos Nosotros, Equal Sarre, i l’artista Gemma Fontanals ens comparteixen les seves reflexions sobre la sororitat en diferents situacions quotidianes. Així, ens conviden a debatre conjuntament sobre aquesta paraula que, finalment, ha obtingut un lloc als nostres diccionaris.
Artistes i col.lectius participants:
NENAZAS + LARRE + SOMOS NOSOTROS + EQUAL SAREE + GEMMA FONTANALS
– NENAZAS
Bio: Nenazas és una barreja entre allò vulgar i cru d’un insult i l’enaltiment d’una sensibilitat ridícula. És la gràcia d’ennuegar-se amb els mocs mentre ploriqueges. Una capacitat sensible en un món hostil; allò de sempre. Potser podríem definir-ho com un odi tendre o una sensibleria endurida; una cosa necessària, com a catalitzador o com alguna cosa totalment inútil, un llast enorme. El més fotut de tot és que probablement no tingui una definició concreta, o potser no n’hi sabem posar cap, així que suposem que, si ets una veritable NENAZA, sabràs de què estem parlant.
Títol de la peça: Sor(n)oritat. Cantar per simpaties
Breu descripció: “Sor(n)oritat. Cantar per simpaties” és una instal·lació col·lectiva queposa en relació els sons fonamentals i certes microviolències POP relacionades amb l’apropiacionisme cultural. Simpatia συμπάθεια ve del grec syn (reunió) pathos (afecció), que etimològicament apunta a la ressonància compartida. Especificament en l’àmbit del so, se la defineix com la vibració o ressonància que es produeix quan dos o més cossos tenen unes freqüències similars o idèntiques que les fan compatibles.
Nenazas escull l’aigua perquè és l’element comú a totes les formes de vida, i la “La isla bonita”, de la Madonna, com imaginari clixé de “lo español” i del romanç llatinoibèric, que també ressona en nosaltres. Estem enunciant des d’un lloc comú, des de les nostres illes vibrants (sentint i encarnant conjuntament prejudicis i limitacions culturals), però a la vegada aquestes illes són d’aigua, element que flueix i simbolitza possibles obertures.
– LARRE amb Caterina Almirall
Bio: Larre és una força propositiva de caràcter feminista que utilitza i facilita eines de pensament i acció amb les que trobar un terreny comú i plural des d’on poder assenyalar, qüestionar i reconstruir teories i pràctiques en el sector cultural actual. Ocupant diferents llocs i cossos en la crítica, la pràctica i la investigació, plantegem i acollim activitats capaces d’embarcar-nos en l’exploració de diferents realitats normalment invisibilitzades o submergides. En aquesta ocasió col•laboren amb Caterina Almirall qui combina el comissariat amb la investigació i projectes artístics, que sovint duu a terme conjuntament amb altres artistes. Els darrers temps ha centrat el seu treball al voltant d’allò màgic, tant des d’una perspectiva investigadora com artística, tot buscant formes de suspendre els significats de les coses tal com les coneixem per inventar-ne de noves.
El ritual d’estar juntes es converteix així en un acte cuidador, transgressor, compromès, intergeneracional i desafiant.
Títol de la peça: SUORITAT
Breu descripció: Quan sues t’expandeixes, surts de tu mateixa, et transformes en fluid, flueixes. Et dilates i et desbordes de dins cap a fora, t’obres en milers de porus. Quan suem juntes, ens humitegem i ens des-dibuixem, podem convertir-nos en un sol cos aquós, olorós, desbordat i col·lectiu. Suar perquè és esforç, unir forces amb un fi comú, per provocar alguna cosa. Planteagem la pràctica de la sororitat com una activitat suosa. SUORITAT és un dispositiu que proposa accions per fer, pensar, escriure i suar en comú.
– SOMOS NOSOTROS
Bio: SomosNosotros són Begonya Garcia (Barcelona) i Alfonso Fernández (Sevilla). Són llicenciats en Belles arts per la Universitat de Barcelona (2012), tenen un Postgrau en Educació i Cultura per la Universitat de Girona (2013) i un Màster en Recerca i Creació a la Universitat Complutense de Madrid (2015). Són co-fundadors de l’espai #Ey!Studio situat al barri de Carabanchel, Madrid. Han mostrat el seu treball en nombroses ocasions en centres com; el Centre Cultural d’Espanya a Panamà, La Laboral, el Da2, la Fundació Antoni Tàpies o el C arte C, entre molts d’altres. Han obtingut el Premi ArteLateral-OpenStudio, Beca Les Clíniques És Baluard, Can Felipa, Premi XXVI Circuits, Premi Creació Injuve, Sala d’Art Jove, Premi Hamaca-Museu Reina Sofia entre altres. Han impartit workshops all Museu Nacional Reina Sofía, el Centre Cultural d’Espanya a Panamà, Art Madrid o Injuve entre d’altres. Han sigut seleccionats com artistes residents a Espacio Oculto (Madrid), Residencia Arte y desarrollo (Madrid), Fabra i Coats (Barcelona) i NauEstruch (Sabadell).
Títol de la peça: Impasse
Breu descripció: “Impasse” és un relat en primera persona compost per fragments d’entrevistes realitzades a un total de 19 dones migrants de diferents procedències les quals formen part de la nostra xarxa de contactes. Si bé cadascuna d’elles té diferents vivències i temporalitats depenent del seu país d’origen, trobem múltiples punts en comú en els relats que les situen en una situació de “impasse”, sobretot a l’inici de l’experiència migratòria. Això ens fa reflexionar sobre quines polítiques de migració s’estan duent a terme amb aquestes dones nouvingudes, quins sistemes i estructures d’iniciatives públiques o privades les sostenen tant a nivell econòmic com afectiu i quina classe d’implicació empàtica tenim amb elles, no tan sols per la situació de vulnerabilitat que suposa la presa de decisió d’iniciar un procés de migració amb tot el que això implica, sinó per les desigualtats estructurals de gènere vigents en la nostra societat.
– EQUAL SAREE
Bio: Equal Saree som un equip d’arquitectes i investigadores que treballem per dissenyar espais més igualitaris a través de processos col·laboratius i de co-creació. Utilitzem metodologies participatives i innovadores per posar al centre del processos a les persones usuàries. Fem arquitectura i urbanisme des d’una perspectiva feminista i amb un enfocament transdisciplinar. Hem liderat diferents projectes entre la recerca, la formació i el disseny arquitectònic i urbà a nivell local i internacional. Hem col·laborat en plans de transformació urbana dinamitzant processos de participació ciutadana que integren a totes les persones des de la diversitat. Hem estudiat l’ús de l’espai durant la infància, elaborant una metodologia pròpia d’anàlisi i intervenció d’igualtat de gènere als espais de joc. Formem part del grup de treball Remoblar, un procés d’aprenentatge col·laboratiu per codissenyar i sistematitzar estratègies dirigides a la transformació dels espais educatius per a la innovació pedagògica, a través de l’autoconstrucció i tècniques de reutilització.
Títol de la peça: Empatitza. El pati de l’escola i la igualtat
Breu descripció:
Proposem una exposició participativa basada en un recorregut que mostra la importància del pati de l’escola com espai d’aprenentatge i de convivència. La instal·lació convida a la reflexió i a la visió crítica de les vivències personals però també convidar a la gent a pensar solucions de forma constructiva. Està pensada per a que tothom pugui participar, des de la canalla fins les mes grans.
Així la instal·lació constaria de 3 ambients:
- La primera part vol recollir testimonis que posin en evidència que totes hem patit situacions desiguals al pati encara que no ens adonéssim al moment al que tenien lloc. Es una invitació a compatir vivències i sentir que no estàvem soles.
- La segona part es la projecció del vídeo del projecte Empatitzem. Un treball en el que hem repensat l’ús de 5 patis escolars del municipi de Santa Coloma de Gramenet amb mirada de gènere. El vídeo descriu el procés de diagnosi col·lectiva i de cocreació de propostes que hem fet amb les diferents escoles i mostra que el canvi es possible!
- Per últim, a la tercera part convidem a la gent a imaginar com els agradaria que fos el seu pati. L’ actual o el de la infància.
– GEMMA FONTANALS
Bio: Gemma Fontanals, 1991, Llorenç del Penedès. Estudia Belles Arts i Filosofia, es forma en Il·lustració i s’especialitza en Disseny Gràfic. Pinta murals y autoedita fanzines. Pertany al Colectivo Baricela, grup d’il·lustradores i amigues. Participa en fires i imparteix classes i tallers. Té dues gallines, la Coquelette i la Geraldine.
Títol de la peça: “Per tu i per mi”
Breu descripció: Sororitat són moltes coses: és empatia, companyia, escolta, suport, lligam, comprensió, ajuda i força, i també és demanar i donar compreses, avisar-nos que hem arribat bé a casa, dir-nos que som vàlides, i que no hi ha dret, i que ens mereixem les coses bones, i que ens queden bé els cabells, o el vestit, i saber que entre totes l’una per l’altra ja ens en sortirem.
El propòsit de l’obra és portar al carrer aquesta idea: donar-li un lloc des d’on recordar que no estem soles, que hi treballem juntes, que sí, que es pot, que de vegades costa però ens hi esforcem de valent, que anem fent, que ja és molt, que hi som, i que a tot arreu s’arriba.
