Per presumir s’ha de patir?

Planxes de cabells, talons, bàscules, pinces d’arrencar pèls… Objectes aparentment inofensius que, sota la llum d’una mirada crítica, esdevenen instruments de control. Aquesta exposició posa en escena les formes subtils —i no tan subtils— de violència estètica que modelen els cossos femenins i dissidents en el nostre dia a dia.

Des de la ironia i la denúncia, els objectes aquí recollits qüestionen els rituals de bellesa, la pressió de la imatge i el pes de l’aparença com a mecanismes de submissió cultural. Cada “instrument” ens obliga a mirar d’una altra manera allò quotidià, reconeixent com la violència pot amagar-se sota gestos aparentment inofensius de desig, costum o moda.

No parlem només de bellesa: parlem de poder, de llibertat i de com la mirada pot ser una forma de violència —o d’alliberament.

Aquesta proposta, creada amb motiu del 25 de novembre — Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes — vol transformar la incomoditat en consciència, i la consciència en canvi, qüestionant els ideals imposats, i ajudant-nos a imaginar noves formes d’habitar el propi cos, més autèntiques, més diverses i menys doloroses.

Un espai per desfer-nos d’aquests “instruments de tortura quotidiana” i tornar la bellesa al seu lloc: el de la creativitat, no el del càstig.

El dia 11 de novembre a la tarda, ens acompanyarà l’Elenca Crespi Asencio amb una reflexió sobre la pressió estètica.

Dates: del 31 d’octubre al 13 de novembre, de 16 a 19h