Quinze dies abans del 8 de març, l’Escola d’Arts Plàstiques va instal·lar a l’espai públic quatre reproduccions d’obres clàssiques amb cossos femenins: Les tres gràcies de Rubens, la Maja de Goya, Betsabé amb la carta de David, de Rembrand i Le Sommeil de Courbet. A sota de cada imatge només hi havia una frase: “Aquí no hauria de passar res” i al costat, penjat, un rotulador. L’espectador podia sentir-se lliure d’actuar sobre les peces o no fer-ho. Es van col.locar cada una en un espai diferent del poble: la part de dalt dels Jardins Vicenç Pujol, el carrer Capçavila, el camí nou de Can Parrella i el mur de l’entrada de l’IES Cirviànum.

La proposta partia d’una pregunta simple: què passa quan un cos femení es deixa exposat al carrer sense mediació ni protecció? Què podia passar? Doncs depèn de la societat en la qual vivim. En una societat segura, el més esperable és que en aquestes imatges de cossos femenins no els passi absolutament res dolent. El gest artístic no és la intervenció al carrer en sí, sinó  el que la gent fa amb ella.

 A través del fet artístic, es vol fer evident el gest i el rastre de la violència sobre les dones, tot qüestionant com els cànons de bellesa s’han construït històricament des de l’art i com continuen operant avui sobre els cossos femenins.

En situar aquestes peces al carrer, es vol renunciar al control del relat i assumir el risc del conflicte. El que interessa no és la imatge original, sinó les reaccions que aquestes generen encara avui: gestos, paraules i violències que encara s’hi projecten.

L’escola, durant el temps que les peces han estat exposades, ha documentat cada varis dies tot allò que ha passat en les imatges.

Algunes han set manipulades amb dibuixos sobre mugrons i genitals, altres han rebrut guixades o símbols violents i les altres han set repetidament arrancades i estripades. Les menys visibles han set les més castigades. Aquestes intervencions evidencien que el cos femení continua sent un espai sobre el qual s’escriu, es jutja i molesta. 

Ens queda molta feina per fer i molt per dir.

Acció en col.laboració amb la Regidoria d’Igualtat, de l’Ajuntament de Torelló.