Xerrada “L’expressió creativa de les dones en les imatges del tarot”, d’Assumpta Cirera

El 10 de març, l’Assumpta Cirera va venir a l’Escola d’Arts Plàstiques a presentar la xerrada “L’expressió creativa de les dones en les imatges del tarot”. La presentació va comptar amb dues parts: la primera, centrada en el poder femení del tarot; i la segona, dedicada a revisar un seguit de dones que s’han vinculat amb el tarot.

Va començar mostrant el tarot de Marsella, recuperat per Alejandro Jodorowski i Philippe Camoin, amb les 22 cartes dels arcans majors, i entre les quals s’hi troben 7 figures femenines i 7 figures masculines.

En aquesta primera part de la xerrada, vam anar revisant cadascuna d’aquestes 7 figures femenines.

  • La Papessa (número 2), definida com una deesa matriarcal, una verge (d’aquí la seva pell blanca), i com una figura que ho conté tot en ella mateixa. A més, l’Assumpta ens va explicar que podria estar inspirada en la dona que, sota el nom de Joan VIII, va ser papesa entre 854 i 856, i també ens va recordar que els càtars defensaven la importància de que hi haguéssin dones religioses.
  • L’Emperadriu (número 3), descrita com a la mare creadora, la mare natura. Es tracta d’una carta que parla de les dualitats: la masculinitat i la feminitat apareixen en una mateixa imatge a través de detalls com ara la nou del coll de l’emperatriu, per exemple, d’aspecte molt masculí.
  • La Justícia (número 8), que és una figura basada en l’arcàngel Miquel i el deu egipci Anubis, que pesen les ànimes dels morts. És una dona que discerneix, alhora que fa trampes molt súbtilment amb el colze i el genoll per equilibrar la balança. D’aquesta manera, qüestiona la perfecció: ens diu que la simetria no és bona perquè busca una perfecció que ens fa mal.
  • La Força (número 11) representa una força subtil que, sense cap esforç, ho domina tot, tant a fora, com a dins d’ella mateixa. És una dona que toca de peus a terra, segura i ben posada i pot recordar a la deesa Brigid, de la mitologia celta.
  • La Temprança (número 14) ens recorda que les coses tenen un terme mig, que tot té la seva mesura.
  • L’Estrella (número 17) conté la imatge d’una estrella de 8 puntes, que fa referència a Venus. La figura femenina que hi apareix aboca les gerres per dona vida i, al seu darrere damunt un arbre, hi ha un ocell; es tracta d’una au fènix, que simbolitza el renaixement.
  • El Món (número 21) és la unió de tot, la màxima plenitud, la integració de la masculinitat i la feminitat. Al voltant de la figura femenina central, que es troba dins d’una mandorla, hi ha representats els 4 elements.

Pel què fa als arcans menors, l’Assumpta ens va fer notar que les seves cartes són les que ja coneixem, perquè són comunes en la majoria de baralles espanyoles, tot i contenir una gran diferència: compten amb les figures de les reines. Ràpidament vam revisar les interpretacions de cadascuna de les reines que hi ha als arcans menors i que són les següents:

  • La reina de bastos, regida per l’element del foc i vinculada a la figura de La Força, representa una dona amb caràcter, a la que li agraden els reptes, busca la passió, és una bona planificadora, divertida, alegre i extorvertida.
  • La reina de copes, regida per l’element de l’aigua i vinculada a L’Estrella, és una dona sanadora, que porta la imaginació al terreny físic i que està envoltada d’una aura misteriosa. És romàntica i afectuosa, intuïtiva i empàtica.
  • La reina d’espases, regida per l’aire i emparentada amb La Justícia, és una dona independent, bona analitzadora, exigent, idealista i receptiva. Té empenta, és intel·ligent i té amistats.
  • La reina d’oros, regida per la terra i emparentada amb L’Emperatriu, representa una dona molt terrenal, que és bona amfitriona, molt pràctica i organitzada. És una bona amiga, que estima la bona vida, li agrada servir als altres i és realista.

 

A la segona part de la xerrada, l’Assumpta ens va presentar la pràctica de diverses dones en relació amb el tarot.

Concretament, en vam veure 11, que mencionem a continuació perquè, si teniu curiositat, pugueu buscar-ne més informació. Són:

  • Pamela Colman Smith (1878-1951), vinculada amb el moviment Golden Dawn d’Anglaterra i il·lustradora del tarot conegut amb el nom de Ryder White.
  • Marguerite Frieda Harris (1877 – 1962), coautora del tarot d’Aleister Crowley, també conegut com a Tarot Thoth.
  • Leonora Carrington (1917-2011), meravellosa pintora surrealista que va conèixer a Alejandro Jodorowski i li va ensenyar el tarot. Ella mateixa va fer una baralla de cartes.
  • Remedios Varo (1908-1963), nascuda a Anglès (Girona), va ser també una de les màximes representants del surrealisme, i bona amiga de Carrington. Tot i que no se li coneixen concretament una baralla de cartes, té el quadre “Carta de Tarot”, que parla de la relació que l’artista tenia amb aquestes cartes.
  • Niki de Saint-Phalle (1930-2002) , creadora de “Il Giardino dei Tarocchi”, a la Toscana.
  • Bea Nettles (1946), autora d’una baralla de cartes feta a partir de fotografies.
  • Ithell Colquhoun (1906-1988), pintora surrealista anglesa que va crear un tarot molt suggerent a partir de taques de color.
  • Vicky Nobel (1947) i Karen Vogel, autores del preciós Motherpeace Round Tarot, inspirat en el de Ryder White Smith.
  • Fiona Morgan (1941-2020), que va crear un tarot circular inspirat en la lluna.
  • Stacy Engman (1978), comissària que va convidar a diferents artistes a treballar a partir d’un arcà major per crear-ne una carta des de les seves intepretacions.
  • Maria Gracia Chiuri (1964), que va dissenyar la Col·lecció Dior d’Alta Costura, de la temporada primavera-estiu 2021.

A més d’aquestes referències precioses, volem mencionar l’exposició col·lectiva “Arcana: els secrets del tarot”, que Laura González va comissariar al seu espai de Barcelona Chiquita Room, el 2020, i sobre la que podeu trobar més informació aquí.

 

Aquest acte s’emmarcava en les activitats del Dia Internacional de les Dones i s’ha organitzat amb el suport de la Regidoria de Bénestar Social i Polítiques d’Igualtat.

Arcans Majors del Tarot de Marsella recuperat per Jodorowski i Camoin.
Comparteix a: