“Arma de foc per matar temps” – amb Roc Parés

El cap de setmana passat (26 i 27 de maig) es va celebrar el festival Festus de Torelló, en el qual, l’artista Roc Parés va participar amb la proposta “La pipa: arma de foc per matar temps”.

Per aquest treball, en Roc va partir d’un objecte molt curiós realitzat pel seu besavi, Marian Burguès, conegut ceramista i lliurepensador de Sabadell. L’objecte en qüestió era un posapipes en el qual Burguès havia escrit la frase: “La pipa: arma de foc per matar temps”. Què vol dir aquesta frase a dia d’avui? Com l’interpretem? Què significa matar el temps per a nosaltres? El volem matar? O volem retenir-lo, atrapar-lo, fer-lo passar de pressa…?

Amb aquestes idees, en Roc va visitar l’alumnat de l’Escola d’Arts Plàstiques el divendres 19 de maig. Va estar amb el grup d’adultes de ceràmica i després va trobar-se amb el grup d’infants amb qui la professora Alícia Casadesús ja havia començat a treballar sobre aquestes qüestions. L’artista ens va parlar més detalladament de la vida i obra del seu avantpassat, va explicar-nos alguns aspectes de l’exposició que ara mateix té dedicada al seu besavi, titulada “Restitució”, al Museu d’Art de Sabadell i ens va mostrar el model tridimensional digital del singular posapipes de Burguès.

Amb el grup d’adultes, es va mantenir una conversa ben interessant que va vincular història política, corrents de pensament, interpretacions de la ceràmica i formes d’expressió artística. Després d’aquesta conversa, algunes d’elles van elaborar unes peces. En el cas del grup d’infants, en la seva trobada amb en Roc van mostrar-li algunes idees que havien tingut d’objectes per atrapar o fer passar el temps. Després, els van elaborar amb fang.

Totes aquestes peces es van coure, l’artista les va escanejar i, en la seva actuació al Festus el dissabte 27 de maig, al pàrquing de l’Arxiu, va presentar-les i mostrar-ne els models digitals tridimensionals.

Aquí trobareu una pàgina on podeu consultar tots els models tridimensionals digitals de les peces creades per l’alumnat.

 

Gràcies, Roc!

Comparteix a: